diumenge, 7 de maig de 2017

La Volta de les tres nacions...

Baixant del cim de la Pica Rouge amb el circ de Baiau allà sota.
Seguim explorant territori per la zona d'Ordino, que un cop passada la setmana santa, queda solitari i salvatge com el que més. Aquesta vegada volem saltar cap al circ de Baiau i mirar de fer un bon descens pel Port de Medacorba, el qual ja intuïm que serà dels que recordarem... Una volta que transcorre per tres nacions diferents: Andorra, Catalunya i França.

Anem a pams que lo primer és lo primer.
M'entaulo tot sol per sopar al restaurant bar el portal, que ja coneixeu perquè alguna vegada ja he detallat les meravelles dels macarrons que cuinen, generació darrera generació. Vaig menjant sense pressa (fullejant el diari) mentre espero a l'Aniol i al Vicenç que aniran arribant amb compta-gotes des de diferents bandes del territori.
Contacto amb l'Aleix Mas "Pastallé" per fer-li dentetes principalment i per explica-li que estic allà a la vora sopant. Em comenta que l'especialitat de la casa són els peus de porc a la brasa, que no me'ls puc perdre... No se n'hi escapa ni una al gladiador de la Tarraco.

Us quedaran els dits ben enganxifosos...
Au!!! doncs ja ho sabeu (Macarrons a la catalana + peus de porc brasa + Pa + Postres +vi gaseosa = 15 euros). Bona opció si pugeu cap amunt.Res, després de sopar sortim rodolant i ja marxem plegats cap a Ordino que ja se'ns ha fet tard, com sempre. Bona nit!!!

L'endemà,
Mentre encara badallem i ens estirem per dins la furgoneta, amb aquella oloreta de cafè i tigre tant característica, s'afegeix al grup l'Anton, el poltre d'Alcarràs (un 10 en tots els sentits). Ja ha donat de mamar als seus vedellets (ben saciats), i es permet el luxe de fer una bona matinada i afegir-se a la bacanal insaciable que li tenim preparada (ve mig enganyat).
7.30h i comencem tirant amunt des de les últimes corbes de l'estació (2100m) igual que com fa quinze dies i amb la neu dura, gràcies al bon regel que hi ha hagut durant la nit. Fa airet i el dia és rúfol, tot i que a poc a poc es va obrint. Som molt optimistes pel que queda de dia.
Vince (The Boss) comença fort i marcant la traça a seguir fins la Portella d'Arcalís (2500m). Primer descens ràpid que ens situa a sota mateix del Port de Rat (2360m), que amb un petit esforç guanyem sense problemes. La Pica Rouge, fanfarrona, esvelta i molt presumida, ja ens està mirant allà al fons.
Dubitatius, ens la mirem desafiants i mirant de dibuixar el millor camí per atacar-la...
Descens cap al fons de vall, on ens despedim de l'Aniol que no té ganes "d'enredos" i d'arribar a casa escaldat i mig fet malbé (tal i com he arribat jo).
Nosaltres seguim obrint gas a l'ample per la vall de Soulcem avall. No ens agrada deixar bigotis de neu per esquiar. Fins allà on tot és ben verd.
Ja caminant, fem cap a les boniques barraques de pedra (1800m), on ens fotem un fart de riure quan veiem que ja tenim la primera cabana allà mateix a l'altre costat... Estem a l'Orri des Estrets. Cal que lliguem molt més curt a Vicenç, que avui pendrem mal...

Una cabana que la festuca està integrant a la muntanya. Foto:Vicenç Ruiz.
A la vall de Soulcem, després d'esquiar els últims bigotis de neu. Fot: V.V.
Enfilem amb els esquís carregats al dors, pel bonic camí d'estiu que passa pel costat de l'Orri de Romazet, ja amb neu a partir de la cota 2050m, i passant per l'Étang de la Socarana i l'Étang de Romazet, lloc en el qual ja encarem el port de Romazet quan agafem la direcció oest.



Arribant al Port de Romazet


Assolint el Port de Romazet
Petit respir al port i agafem les pales (NW) ben gelades, on caldrà treballar fort amb els cantells i les ganivetes sinó volem pendre mal. Pendents força forts.
Assolim el cim de la Pica Rouge amb els esquís a l'esquena i per roques soltes, i ràpidament ja traiem el caparrot a les pales SW de sota el cim per mirar de traçar la millor baixada possible. Ja estem frisant mentrestant ens mengem l'entrepà.
Ens llancem des del cim mateix per una canaleta de 150m que ens porta a les amples i divertides pales d'aquesta cara de la Pica. Que bonica!!! Bon encadenament de girs ràpids i llargs durant estona, fins a trobar-nos els primers trams sense neus.

Fent el primer flanqueig abans d'agafar el fort pendent del primer tram.

Un descens genial amb unes vistes excepcionals. Foto:V.V
Foto feta des del Norís per en Carles Lluch el mateix dia. Gràcies!!!
Traiem i posem els esquís fins a tres vegades, per tal d'encadenar la neu, i així poder arribar al Pla Baiau (2198m) amb els màxims metres de neu esquiats.
Un cop al Pla ens regalem un merescut parèntesis, que ens va de pel·lícula per assecar una mica les pells i fer un lleuger refrigeri. Ja se m'encenen llums de tots colors.
Tornem a enganxar les llefiscoses i anem pujant cap a sota del Refugi metàl·lic de Baiau, lloc en el qual girarem el timó cap a babor, encarant les fustes cap al nord-est en direcció al Port de Medacorba, que guanyarem sense problemes i darrera la traça del Vicenç (fort com les banderilles picants). Arribem al Port (2748m) i veiem que tenim dos possibilitats de baixada. A la nostra esquerra veiem les fites que segueixen el fort pendent, però a sota la canal s'estreny, obligant-nos a treure'ns els esquís. A la dreta una cornisota que fa por i una sortida ben dreta i gelada, que fa que sagreguem més adrenalina de la que voldriem... Finalment decidim d'anar cap a la dreta i li fotem pel descosit fins a sobre de l'estany de Medacorba, on decidim de fer un flanqueig a la nostra dreta per agafar les pales NE que ens portaran cap a la pista forestal (2000m) del fons de vall, altra vegada (Ja hi hem passat al matí). Quina baixada més xula!!! i que ben resguardada.

Obrint gas a labaixada del Port de Medacorba, després de passar el tram delicat de dalt. Foto: V.V.
Tornem a remuntar fins al Port de Rat (2540m) madurs com un plàtan al costat d'una poma, que ens serveix de moment Relaxing cup of Cafe con leche, per divisar tranquilament alguns paratges per on hem lliscat. Brutal.
Tot seguit, fem el curt descens fins la cota 2400m, ja cap al vessant d'Arcalís.

Divisant la feina feta. El Port deMedacorba i la Pica Rouge. Foto:V.V.
D'aquí, ja a ritme de tortuga escaldada, fem l'última remuntada fins el telecabina del capdamunt de l'estació i l'última baixada del dia fins arribar a un metre de la furgoneta. Quina volta!!!
Volta feta i desfeta, com diria l'Eduard, amb el Vicenç, l'Anton i l'Aniol (també ha fet bona feina), uns autèntics insaciables de l'esquí.
Han sortit +/- 2900m, una bona botifarra i una quilometrada de Cal Déu. Bona feina!!!

Al portal, 
ens faran un plat tradicional.
Macarrons a la catalana.
Aquests cilindres rodons, que en diem macarrons,
del modo que ens els faran ara, 
no són a la italiana,
Sinó a la catalana,
els guisem amb tomàquet, pebrot i carn de porc,
I la diferència és ben clara,
Tal i com he dit ara,
els fan amb sofregit i carn trinxada.
També hi posen herbetes,
perquè la pasta quedi perfumadeta,
després gratinats, 
alça Manela quins macarrons!!!
Fets així, no poden ser més bons.

Jaume Pastallé

Us enllaço el video de Bona cuina de com es preparen perquè una cosa així s'hauria d'ensenyar a l'escola...

Fins aviat llépols!!! Que tingueu una bona cuina/bones esquiades..

dissabte, 22 d’abril de 2017

The A Team

En Pito devallant per una canal molt xula que cau a la vall de l'Angonella. Foto: Carles Ll.
En 1972, un comando formado por cuatro de los mejores hombres del ejército americano, fueron encarcelados por un delito que no habían cometido. No tardaron en fugarse de la prisión en que se encontraban recluídos...
Hoy, buscados todavía por el gobierno, sobreviven como soldados de fortuna... Si tiene usted algun problema y se los encuentra, quizá pueda contratarlos. El equipo A. 

Quedem a la Seu d'Urgell amb en Pito amb la idea de ranxejar una mica i tal, a la capital de l'Alt Urgell. De sobte, i mentrestant anem pujant i fent-la petar amb "lo menut", se m'acudeix de trucar a l'Aleix Mas, un bon amic jardiner "pelacanyes" i resident a Fígols, el qual és un gran coneixedor i amant dels bons restaurants i les enredades vàries, per acabar d'afinar la tria...
La nostra màxima a l'hora d'entrar en un restaurant plegats sempre és la mateixa...
-De tot i molt mestressa, siusplau!!! a l'ample.
Ràpidament i sense que li surti fum del cap, ens envia cap a Sant Joan Fumat, i en concret a Cal Pauet (La cuina de la Juanita).
Doncs vinga, cap allà, que pel cap ja només ens hi passen safates de canelons, cargols i viandes de tot tipus...
Comença la bacanal  gastronòmica.
Només arribar, i abans de començar amb el primer plat, ja tenim a sobre de la taula una amanida XL molt en condicions, un plateret de pernil salat ben digne i un plat de cargols guisats per anar fent gana. Mentrestant, rasquem unes dents d'alls per sobre d'unes torrades de pa de pagès (tenim més gana que coneixement). Per acabar de fotre-li pel broc gros, la Juanita ens posa a sobre la taula una safata d'embotits casolans que no la podem ni aixecar...
Vinga els primers...
De primer plat demanem l'arròs de muntanya (plat estrella) i de segon fem dos de senglar i un de xai.
Uns postres típics fets a casa (flams, cremes,...) i per rematar la feinada que estem fotent, un bon músic i un porronet de moscatell per tenir ben remullat el bec, ahhh!!! i tres anticongelants de licor groc típic italià que faran que no se'ns congelin les canonades.
Tot no podia ser tant perfecte pels 22 euros/persona que hem pagat, doncs el vi negre era més dolent que un gat borni. Sort n'hem tingut de la gaseosa.
Sortim embotits i amb el botó del pantaló desfet, per anar a dormir a la carretera que puja cap a Arcalís, que està tallada a la cota 2150 m, lloc on arrencarem l'endemà. A altes hores de la nit, s'afegeix a la festa en Carles Ll (gran notícia). Ja som quatre, com The A Team.

Entrants molt potents i variats.
Comentant la jugada amb la mestressa.
Bon detall de la decoració austera i molt útil de la casa...
Arranquem una mica tard (9.00h) i enfilem per les pistes d'esquí tancades d'Ordino, cap amunt a la portella d'Arcalís. De la portella, fotem un descens per neu molt dura, tant com la cara dels responsables de les empreses de telefonia que em tenen negre.. fins a sota mateix del port de Rat, el qual guanyem en 25min i sense problemes. Descens ràpid i pràcticament tot a l'ombra (W) fins al pla de la vall de Soulcem, on tornem a posar pells per dirigir-nos al Port d'Arinsal.

Esquiant cap a Soulcem amb la Pica Roja al davant. Pròxim objectiu. Foto: C.Ll.

Baixant del port de Rat, tot buscant els raconets on hi toca el solet. Foto:C.Ll.

Amb el Port d'Arinsal al fons.

Port d'Arinsal amb la punta del Pla de l'Estany al fons a l'esquerra.
Sense perdre massa temps assolim el Pic d'Arinsal (segons l'Alpina de l'avi, que és de l'any de la quica). Bon descens fins als plans, i engrescats, tornem a remuntar fins al pic del Pla de l'Estany per guaitar a la vall de Soulcem, altra vegada. Ens encanta aquesta vall!!!

Pic de Comapedrosa, Roca entravessada i Racofred, allà davant com us indico.
Descens brutal fins a la cota 2100m aproximadament, just abans de les últimes pales que devallen al refugi Canut. Mel!!! quina neu més bona... I bon descans del guerrer, per recuperar forces i hidratar-nos com déu mana, entre bones converses.

Bon descens SE de les pales del pic del Pla de l'Estany. Foto: C.Ll.
Marc Llepolet fent uns girs a plaer.

Pito, elegant i molt fi, disfrutant al 100%.

En Carles gaudint i virant per la neu primavera de les pales del Port de Montmantell.

Disfrutant del dia, de la companyia, de tot... Dia GENIAL!!!

Tècnica d'esquí agressiva per devallar la canal que ens porta cap al fons de vall de l'Angonella.

Neu exquisita al fons de vall

El Pic de les Fonts i la canal que cau cap a l'Angonella
Guanyem el Pic de les Fonts i fotem un altre descens de collons (canal inclosa), per la vall de l'Angonella.
Finalment, mig relliscant amb les pells i mig caminant, arribem a la Bretxa d'Arcalís, lloc en el qual fem una bona parada, tot disfrutant de la tranquilitat, de les xerrades i la bona companyia, i d'un bon berenar (quarts de cinc de la tarda), tanmateix com si encara anéssim a l'escola...

Ara sí!!! ja ens llancem com unes bèsties insaciables, per esquiar fort i acabar la ruta com uns autèntics campions. I ens traiem els esquís a mig metre del cotxe, com l'any passat. D'excel·lent!!!
Sensacional jornada d'esquí que repeteixo com l'any passat.

Hem fet la volta: el coronel John "Hannibal" Smith, el capità Howling Mad Murdock, el tinent Templeton Peck "Fénix" i el sargent M.A Baracus.

Fins aviat!!!

dijous, 13 d’abril de 2017

Una bona passejada per Vallter

Coll de Tirapits i Coll de Carançà des del Pic de l'Infern.
7.30h del matí i ja estic entaulat a l'Hostal-Restaurant Ter (els més matiners del poble) de Setcases amb dos ous ferrats, uns quants matalassos de cansalada i una ampolla de vi negre de batalla davant meu. Cal agafar forces perquè tinc la intenció d'anar a treure el cap a circ de Carançà des de Vallter, però abans tombaré una mica més per la zona en qüestió 😉. La padrineta del local, una caminadora insaciable del Ripollès i molt coneixedora de la zona, em comenta quan li pregunto per la Coma de l'Orri, que segurament hi haurà força neu i fins ben avall, doncs quan bufa a la zona, aquesta coma és el lloc on va a parar tota la neu que surt volant.

Anem a pams. Deixo el cotxe a l'estació de Vallter 2000, on em trobo un banyolí molt falaguer que m'anota que no trobaré neu si vaig cap al pic de la Dona i aquella zona. Ell vol anar cap al Bastiments (25ª vegada que el fa aquest any, diu) que ha d'estar d'hora a casa.
Segueixo amb la idea que tenia (no m'importa si he de carregar els esquís pujant) i enfilo cap a les pistes pel Clot de la Xemeneia. Durant els 10 min que estic pujant per les pistes, hi ha un beneit que ha baixat i pujat com a cinc vegades per la mateixa pista (un autèntic hàmster de pistes...).
Pujo fins el Pla d'Ombriaga (2665m) per uns bigotis de neu i em descalço els últims cent metres per assolir l'ampla aresta.

Pic de Bastiments i Pic de Bacivers
Trec les pells ràpidament i faig el descens per neu dura (deixant a la meva dreta la Serra Gallinera) fins a la Coma de Bacivers (2300m). Primer descens del dia per neu dura que acaba acanalat abans d'arribar a la coma. Torno a posar pells i encaro la pujada cap al Pic de Bacivers (2845m), al qual hi accedeixo per la dreta de la pala central, que a la baixada ja intueixo pujant, que trobaré a punt de caramel (orientació SE). Estic més sol que la una i gaudint del silenci i la tranquilitat.
Bons girs ràpids fins l'Estany de Bacivers (2608m) i enfilo cap al collet que hi ha a l'aresta nord del Bastiments, per on pujaré sense problemes fins a la creu del cim (2883m).

Descens SE del pic de Bacivers
Bones vistes i bona xerrada amb un olotí que també ha pujat a estirar les cames i a fer una matinal ràpida. Obro gas pala avall, i anant esquivant zones de roca sense neu, faig cap al Torrent de les Barraques (2280m), lloc en el qual faig parada i una bona menjada. Aprofito per deixar escórrer les pells penjades als esquís, perquè ja comença a fer força calor. Agafo aigua i encaro les pales que em portarien cap al Coll de Tirapits. Un cop passat el Pic de Freser, segueixo una mica més i giro el timó a l'esquerra (aniré a la dreta) per anar cap a la Coma de l'Infern, i així poder atacar el pic del mateix nom, per la seva cara est. Del coll cap amunt al cim poso els grampons i assoleixo el punt culminant sense problemes. Des de dalt faig una foto mental de l'itinerari que hauré de seguir al baixar. Ara sí, desfaig el darrer tram a peu que he fet, i ja torno a treure les pells dels esquís per fer el descens W (Sensacional, ja el recomanàven en Broch i en Gregori a la seva guia) fins l'estanyet, passat l'Estany de Truites (2240m). El Circ de Carançà em deixa perplex, amb unes parets i unes canals molt agrestes que no semblen del Pirineu oriental... M'ha sorprès moltíssim.
A l'estany, el motor em torna a demanar clamència per a què reposti, i em cruspeixo l'entrepà i una taronja que em senta de primera. Tip com una Boa konstriktor amb un conill al coll, segueixo per la Coma de l'infern (la del nord) fins als Estanys de la Coma de l'infern, on veig que cauen dues canals molt esquiables i molt recomanables per esquiadors fanàtics dels forts pendents...

Pic de l'Infern amb les dues canals.
D'aquí pujo al coll 2700m (sense nom) de sota l'aresta NW de l'Infern, per esquiar altra cop cap als estanys de Comamitjana (2500m). D'aquí els estanys pujo cap a les Collades de les Comes de Malinfern per tornar a saltar la divisòria i dirigir-me fins al peu del Coll de la Coma de l'Orri (2498m).
Finalment esquio a plaer (sol com un mussol) per la Coma de l'Orri fins a la cota 1800m, on remato la jornada fent una bonica caminada pel costat del riu i escoltant els cants dels ocellets... Cal esmentar que cal anar molt vius a la cota 2000m aproximadament de la Coma, doncs cal flanquejar a la nostra dreta sense esquís, per anar a buscar els bigotis de neu que cauen del Puig de Pastuira, i així, evitar la cascada del Torrent, on és necessari un vestit de neoprè i una corda😁per poder baixar-hi.

La Coma de l'Orri des de la carretera que puja a Vallter.
Per acabar de lligar la ruta quan sóc al Pla de l'Hospital, truco un taxi que em retorna cap a l'estació d'esquí per a recuperar el cotxe.


Una bona volta, on he estat esquiant 10 hores, he fet canvi de pells set vegades i m'ha sortit un desnivell de +2500m/-2800m.

Ruta molt recomenable.


dissabte, 8 d’abril de 2017

Efluvis de primavera


Molt bona circular a cavall entre el Conflent i el Ripollès, completa a més no poder, saltant i passant colls (ens ha faltat el Pas de Porc), assolint cims i esquiant boniques valletes, que a hores d'ara, encara resten molt ben innivades als vessants obacs. Un bon tast de pirineu de proximitat a l'aroma de primavera.

Ens desviem de la ruta intencionadament i entrem a la Fonda Xesc de Gombrén, on ens fotarem un bon homenatge, gastronòmicament parlant. "Plats d'ahir amb el toc d'avui" com diu en Xesc, el gran cuiner d'aquesta distingida fonda i deixeble d'en Santi Santamaria
Ens entaulem per fer un menú de la fonda (la butxaca no dóna per més), el qual regarem amb un bon negre del Pla de Bages, i tal... Quatre pica-piques per anar posant el paladar a to, i just quan estem degustant el segon plat, l'arròs amb verduretes, bolets i safrà (el que ja és el quart o cinquè caprici de la nit), aprofito que tenim el cambrer a la taula, per desafiar-lo amb una mirada seriosa i intimidadora a la vegada, (es queda perplex el senyor) li dic:
 
-Com segueixis així amb aquest plan t'acabarem fotent l'onada, tú mateix... Molt bona feina xec!!! 

Un camarer molt professional de Campdevànol, que ens tracta encantadorament
De segon un dels plats estrella, uns daus de xai de l'Aranyonet, extraordinaris. I vinga a sucar pa de diferents tipus (de festucs!!!)...  Qui em va parir!!! ens estem divertint de valent. Els plats que ens van retirant, van directament a l'armari...

En fi, excel·lent començament de festa i ja marxem a dormir al pàrquing del cremallera, a Ribes de Freser, per intentar fer l'endemà, l'itinerari dels tres colls en circular des del Santuari de Núria. Bona nit llépols/es. -Ufff!!! com hem xalat...

Arranquem a les 8.05h del Santuari i de bigoti en bigoti de neu (sense treure'ns els esquís alguns) anem pujant pel torrent de Finestrelles amunt. Poc gruix de neu, però suficient per anar lliscant amb les fustes i les ganivetes per les pales geladotes. Les cares sud ja estan pelades de neu i ja van vestides amb teixits d'estiu ben fins i estampats verds i marrons. Assolim la creu del Finestrelles (2827m) sense problemes i gaudint del dia fresc i clar que fa (inmillorable, no podem demanar més).
Al vessant nord, una història ben diferent. Blanc de blancs. Quin contrast!!!
Estem engrescats amb el canvi de color i devallem cap al Pla de la Beguda (la vall d'Eina) per una neu molt esquiable (primavera/dura) en general i amb algunes zones amb acumulacions de pols, on aprofitem per fotre alguns brams de satisfacció.

Descens cap a la vall d'Eina amb una neu prou bona.
Posem pells ràpidament i remuntem per terreny fàcil i que puja molt progressivament, tot seguint el Riu d'Eina amunt,
Un cop sota el Coll de Torre d'Eina (hi ha dos colls possibles) comencem a zig-zaguejar traces per guanyar el coll (2666m). Forts pendents.

Marc, fent ús d'una bona tècnica de pujada.
Al coll d'Eina (fora pells i a l'ample) obrim gas per la Cometa deixant a la nostra dreta l'Agulla de l'Hereuet. Bon descens fins la cota 2150m seguint el curs del riuet La Riberola, on posem seny i parem per canviar de rumb i fer quatre mossegades.

Llepolet, amb el Finestrelles allà davant mirant...

El Santi esquiant a plaer per la Cometa, amb l'Agulla de l'Hereuet a sota a la dreta.
Moment de pausa que aprofitem per menjar-nos l'entrepà i obrir el mapa per situar-nos. Tornem-hi que no ha estat res i cal anar per feina que ens queden molts metres a esquiar.

Paradinya amb el pic de Noufonts darrera nostre.
Sortim en direcció sud i paral·lels a la cresta de l'Anyeller (vessant oest dels cims Rodó i Anyeller) per guanyar el Coll Bernat (2622m).

Foto de la sortida de la Cometa i l'Agulla de l'Hereuet, camuflada entre les muntanyes del fons (mimetisme).
Sota nostre, unes cornisotes i unes parets verticals que ens obliguen a seguir foquejant i tal, en direcció al Pic de NouFonts (fins la cota 2700m), on comencem a dibuixar esses per anar a buscar el torrent de la Valleta, ja amb les pells a la motxil·la i el serrell aixecat (alguns).

No n'estem segurs que anem bé...
Recelosos de si estem "servant" correctament, (cap al Pas de Porc, el nostre objectiu) seguim tirant avall fins la cota 2480m per molt bona neu. Quan el terreny s'estreny i es posa rost de veritat, parem i traiem les puntes dels esquís a les roques de sobre les parets que cauen davant nostre, tot flirtejant amb la por.

Doncs no, no acabem de veure per on es pot baixar, segurs... (Catsumbreus!!!Sí que es podia baixar). Desfem l'itinerari que hem esquiat, aquesta vegada guanyant el Coll de Noufonts amb les celles ben arrugades i una mica frustrats. Ja estem al coll i seguim per l'aresta tot enlairar-nos cap al pic de Noucreus (2798m) i els cims de vaques que el segueixen.
Al Coll de Noucreus devallem per una neu de p.m fins al Santuari (1970m) deleitant-nos com uns nens petits. I com ens agrada esquiar!!!

Cervesotes ben amunt al bar Sol de Ribes i amb dos hores de cotxe ens plantem a casa. Què més podem demanar?

Activitat compartida amb el Santi Brullas (mestre gourmet i esquiador) i Marc "Llepolet" Ollé, un insaciable de l'activitat (Sempre a punt).


diumenge, 26 de març de 2017

De menys a més...

Fem una bona matinada (llaganyes com a punys) i ens la fotem cap a Puymorens, on ens trobarem amb en Pito i en Jordi (L'Arija a les 13:00h està fent bici a Sant Pere, degut a problemes tècnics amb la furgoneta), per fer una molt bona volta, fent la corbata (sentit horari) al pic de Coma d'Or, aprofitant que hi ha hagut aquestes nevadetes primaverals.
Enfilem (1920m) per la Coma d'en Garcia i amunt cap a la portella, que ja tenim una feinada per tirar-nos un pet (tranquilament) a la fila d'esquiadors q es crea (Rambla de les flors). Hi ha força gent que ha vingut a lliscar a la zona en qüestió i estem una mica estressats. Una putada si has sopat uns potents "callos" (tripes) en condicions, la veritat.
Mentre anem pujant, ens mirem molt atentament, i de reüll com els pops, les pales que devallen de la serra de les lloses, les quals estan immaculades i semblen molt més bona opció de retorn, que no pas la Coma d'en Garcia (massa planera). Ens guardem la informació a la carpeta: Possibles tornades interessants.
Assolim la portella de la Coma d'en Garcia (2534m) i devallem per neu pols compactada fins l'estany de Bésines (1980m), trobant alguna raconada amb la neu una mica més solta. Amb les celles mig arrugades (esperavem més), posem les enganxoses i remuntem, passant per davant del refugi de Bésines, cap a la Jasse de Bessineilles i la Portella de Lanós, després. Un cop a l'ample coll (2500m), guanyem la cota 2535m i ens asseiem a unes roques per menjar-nos l'entrepà sense presses i fer temps perquè arribin els companys (han tingut uns petits entrebancs matutins). Ja intuïm que el powder no l'olorarem pas i ens decantem per fer un bon descens SE (aquest sí és bo) cap a l'estany de Lanós (2240m). Estem posant pells, quan de sobte arriben en Costa i en Pons. Bones abraçadotes, i plegats ja pugem en direcció nord oest cap els dos estanyets de sota el Puig de Coma d'Or (2826m). Se'ns foten pans de quilo a sota les fustes, cosa que ens fa treure cera i anar més lents del que voldriem... Arribem dalt el cim força animats per llençar-nos cap a la pala SW que ja coneixem del dia de la travessa cap a Mérens-les-Vals. Ara sí, senyores/s que l'hem encertat... Gran descens per neu primavera, paral·lels al Riu de Cortal Rossó.


Quan girem cap a l'oest per anar cap al pla de Querforc (2150m), ens endinsem a una llarga valleta resguardada del vent, on tastem una neu sòlta que ens fa gaubar al màxim. Tornem a posar pells i cap amunt falta gent, altra cop per anar cap a la Serra de Lloses. La suma del mal de peus amb les botes noves (Per cert, a la venta a esquidemuntanya.com), el cansament i els pans de neu que se'm fotem als esquís, fa que la última pujada se'm faci atuïdora i llarga com el discurs d'un entrenador de futbol argentí...
Arribem a la cota (2618m) de la Serra de les Lloses i fotem un final de festa com déu mana... Bon descens (neu pols compactada esquiable al 100%) que ens fa gaudir d'una bona palota i d'un entretingut eslàlom enmig d'un bosc esclarissat d'autèntic cartell. Ens estalviem una bona remada, al prendre aquesta variant. Bona feina.

Esquiem +/- 2400m de desnivell durant 7 hores d'activitat I una bona quilometrada.
Una volta, que finalment ens acaba deixant un bon regust de boca. De menys a més.

Ben amunt, ben amunt!!! Xin xin...