dissabte, 25 de febrer de 2017

De Puymorens a Mérens (not classic)

Esquiant a plaer per les pales superiors W de sota al pic de Canals direcció a Mérens-les-Vals.
Bona jornada (completa) saltant portelles, fent cims, coneixent zones noves, i senglarejant pel mig de les fagedes a la zona de Puymorens-Capcir... En fi, una esquiada 100% autèntica i salvatge (sobretot la segona part), la qual hem començat al coll de Puymorens i hem acabat a Mérens-les-Vals, on un taxista molt simpàtic de Porta ens ha vingut a recollir i ens ha retornat a la furgoneta.😊😉😎

Accident passat Berga i 45 min de cua... Catsumbreus quina gentada que va cap a la Cerdanya, i tal... Arribem tard, però arribem (no hi ha ni lloc per aparcar a Puigcerdà) per entaular-nos a una tauleta del petit i acollidor restaurant el Caliu, just a la plaça de l'ajuntament. Camises elegants, molta peluqueria i rellotges que en veig l'hora des de la nostra taula... Nosaltres allà al mig com si fóssim de la CUP, cap problema. Sopes de ceba, mussaka i uns peus de porc guisats amb bolets que fan que m'acabi tot el pa de la panera. Un coc de taronja amb xocolata calenta per rematar la feina, tracte exquisit i una jornada llarga d'esquí per davant... Què més podem demanar?
Com sempre, sortim del local bruts enterament que no ens aclarim, talment com si fóssim dos brumerots sota un fanal (una nit d'estiu). No anem bé.
Marxem cap al coll de Puymorens que ja són les dotze i anem tard, com sempre. Bona nit.

Comencem a les 8:30h (1915m) i enfilem cap a la Serra de les Lloses (2618m) flanquejant pels seus vessants solans amb la neu dura com la cara de la Sra.Magaldi (-Jo sóc la fiscal en cap de Barcelona!!!).  Assolim el cim i devallem pel seu vessant NE-E cap al pla de Querforc (2156m), on tornem a posar les enganxifoses per seguir endavant amb la feina planificada.
Amunt cap al Coma d'Or seguint el curs del rierol de Cortal Rossó i arribant al cim per l'aresta S.

Lliscant cap al Coma d'Or amb el pic de la Serra de les LLoses al fons. Foto: Vicenç Ruiz.

Progressant per les pales SE del Coma d'Or. 

El Carlit, allà darrera mentre arribem al llom S del Coma d'Or.
Pujant al Coma d'Or amb el Serra de les Lloses (arrodonit), dos cims enllà. Foto: Vicenç Ruiz.
Fem mig entrepà tranquilament, amb unes lleugeres brises fresques i un sol i sípies que s'agraeix. Baixem per la pala NE i anem flanquejant cap a sota la portella roja, pertal de buscar la millor neu, la qual no està per tirar coets. Remem als plans que hi ha just per sota del Puigpedrós i ens col·loquem a sobre d'unes cornisotes per damunt del circ du Pedrós, amb una possible descens molt poc evident. Baixem cautelosos per una pala de neu i blocs, on trobem un bigotet (canaleta en llenguatge més tècnic) gelat i dret. Ullera apretada i girs de salt, per sortir a la millor pala del dia (amb neu pols ben resguardada dels últims dies). Li fotem pel descosit fins a sota (2050m) del refugi Bésines, que resta tancat.

Descens rost cap al circ de Pedrós.
Fotografiant el circ de Pedrós. Foto: Vicenç Ruiz.

El refugi de Bésines amb la Portella de la Coma d'en Garcia al fons.
Agafem una mica d'aire i ja enfilem àgilment cap a la portella de Bésines (2333m). Bon descens per pales amples i una canaleta final "melderomeru", com dirien els padrins. Ens plantem a la Jasse du Miey (1832m), on estem sols en un ambient sauvage sobresortint. Qui em va parir, quines raconades més boniques i solitàries.


Portella de Bésines, amb la Portella de l'estany Tort al fons, ben  evident i blanca.

La Jasse du Miey, entrem a territori Sauvage... Foto: Vicenç Ruiz.

Descens de la portella de Bésines cap a la Jasse du Miey, amb la canaleta final.


















Fent l'última baixada m'ha pitat el llumet de reserva i cal beure i menjar que encara queda molta feina a fer. Estem xalant molt.
Tornem a posar pells, i amb els clatells encesos com unes tèies, comencem a traçar cap a al coll de la Parade (2241m), orientat a l'Est. Fot calor i aquesta ascensió se'ns fa feixuga de collons (14.30h). Assolim el coll, apareixent-nos a l'altre vessant el tant esperat circ d'Aygue Longue (terreny Cegesquí 100% 😉).

Quin raconet. Coll de la Parade amb l'Aygle Longle allà mateix.
Ens fascina, amb tot de cims penjats que cauen a l'estany. Exultants, ens llancem per forts pendents i molt bona neu cap al llac, agafant embranzida per seguir la vall d'Orgeix avall.

Bona neu altra cop, a les pales NW del coll de la Parade.

Baixant del coll de la Parade cap al llac d'Aygle Longue.
A partir de l'estany, la neu és dura amb la capeta transformada fins la cabana de l'orri de la Coume (1637m). Contents i amb el Sèrre de Canràs allà darrera, agafem aigua fresca i comentem la jugada... Tornarem a la primavera.

El Sérre de Canràs.
Pel mig de la fageda del costat de la cabana, senglaragem en forma de zetes, refregant-nos pels troncs i les branques del túpit bosquet, fins assolir les clarianes superiors i el coll de sota l'aresta N del pic de Canals.

Últims metres de pujada i a punt d'assolir el coll (cota 1974m).
Sérre de Canràs i pic de l'Homme al fons a la dreta. Foto: Vicenç Ruiz.
Ja estem al coll (1974m) sans i estalvis. Descans del guerrer i contents d'haver fet gran part de la ruta amb el temps planificat (ens feia patir). Ara, molt més tranquils i relaxats, ja només ens queda un brutal descens per unes pales amb la neu al punt de caramel i una rematada final per una canal (marge esquerre del bonic bosc de Canals) que ens deixa esquiar fins als 1400m. Genial!!!

Quina neu més bona a l'últim descens del dia. Espatuflant!!! Foto: Vicenç Ruiz.
Bigotet que ens porta fins la cota 1400m, i com xalem... Foto: Vicenç Ruiz.
Finalment agafarem un senderonet que baixa fins a Vives i després fins a Mérens-les-Vals. Mentre baixem parlem per telèfon amb el taxista, al qual només esperarem cinc minuts a Mérens. Tot ben lligat i quadrat.

Senderonet que ens baixarà des dels 1400m fins a Vives, i després a Mérens.
Vives, un bonic llogaret a sobre de Mérens-les-Vals.

Passant pel poblet de Vives amb la bonica església romànica al darrera. Foto: Vicenç Ruiz.
Gran jornada d'esquí amb molts ingredients que han fet que la paella quedés excel·lent. Hem esquiat +2402m/-3284m, i això fa que marxem cap a casa ben saciats, satisfets i molt feliços.
Gràcies per les fotos, Vince. Ets collonut.
Que segueixi l'orgia de neu 2017!!!

8 comentaris:

pass@muntanyes ha dit...

Marededeusinyó! Roger, cada cop tens major capacitat de comunicació! És com si hagués fet la ruta!!!!
Sauvage!!!!

Roger ha dit...

Gràcies David per la floreta, però seguiré llegint blogs millors (clicadeta) per seguir millorant en la narració de les jornades.Tinc la sort de tenir bons mestres blogaires. Ja estic esperant les teves vostres aventures pel pallars. Fins aviat.

pep ha dit...

Molt bona, roger. Gran feina!!

david campany ha dit...

Bona feina, nanu !! molta meeeeelll !!

Roger ha dit...

Vam disfrutar moltíssim, llàstima q no fóssim més gent.

Roger ha dit...

No ho saps prou... Bona teca I bona ruta.
Fins aviat llépol.

Carles Lluch ha dit...

Gran volta, molt ben trobat. Us he anat seguint amb el geoportail al costat i em trec el barret. Com m'agrada aquest itinerari!
Digueu-li a la primavera que no tingui pressa per arribar, que se'ns fa curta la temporada...
Enhorabona socis!

Roger ha dit...

Gràcies Carles, només va faltar ser més gent... Així q no li vam poder posar el 10, però va ser genial.
Fins aviat!!!