dijous, 13 d’abril de 2017

Una bona passejada per Vallter

Coll de Tirapits i Coll de Carançà des del Pic de l'Infern.
7.30h del matí i ja estic entaulat a l'Hostal-Restaurant Ter (els més matiners del poble) de Setcases amb dos ous ferrats, uns quants matalassos de cansalada i una ampolla de vi negre de batalla davant meu. Cal agafar forces perquè tinc la intenció d'anar a treure el cap a circ de Carançà des de Vallter, però abans tombaré una mica més per la zona en qüestió 😉. La padrineta del local, una caminadora insaciable del Ripollès i molt coneixedora de la zona, em comenta quan li pregunto per la Coma de l'Orri, que segurament hi haurà força neu i fins ben avall, doncs quan bufa a la zona, aquesta coma és el lloc on va a parar tota la neu que surt volant.

Anem a pams. Deixo el cotxe a l'estació de Vallter 2000, on em trobo un banyolí molt falaguer que m'anota que no trobaré neu si vaig cap al pic de la Dona i aquella zona. Ell vol anar cap al Bastiments (25ª vegada que el fa aquest any, diu) que ha d'estar d'hora a casa.
Segueixo amb la idea que tenia (no m'importa si he de carregar els esquís pujant) i enfilo cap a les pistes pel Clot de la Xemeneia. Durant els 10 min que estic pujant per les pistes, hi ha un beneit que ha baixat i pujat com a cinc vegades per la mateixa pista (un autèntic hàmster de pistes...).
Pujo fins el Pla d'Ombriaga (2665m) per uns bigotis de neu i em descalço els últims cent metres per assolir l'ampla aresta.

Pic de Bastiments i Pic de Bacivers
Trec les pells ràpidament i faig el descens per neu dura (deixant a la meva dreta la Serra Gallinera) fins a la Coma de Bacivers (2300m). Primer descens del dia per neu dura que acaba acanalat abans d'arribar a la coma. Torno a posar pells i encaro la pujada cap al Pic de Bacivers (2845m), al qual hi accedeixo per la dreta de la pala central, que a la baixada ja intueixo pujant, que trobaré a punt de caramel (orientació SE). Estic més sol que la una i gaudint del silenci i la tranquilitat.
Bons girs ràpids fins l'Estany de Bacivers (2608m) i enfilo cap al collet que hi ha a l'aresta nord del Bastiments, per on pujaré sense problemes fins a la creu del cim (2883m).

Descens SE del pic de Bacivers
Bones vistes i bona xerrada amb un olotí que també ha pujat a estirar les cames i a fer una matinal ràpida. Obro gas pala avall, i anant esquivant zones de roca sense neu, faig cap al Torrent de les Barraques (2280m), lloc en el qual faig parada i una bona menjada. Aprofito per deixar escórrer les pells penjades als esquís, perquè ja comença a fer força calor. Agafo aigua i encaro les pales que em portarien cap al Coll de Tirapits. Un cop passat el Pic de Freser, segueixo una mica més i giro el timó a l'esquerra (aniré a la dreta) per anar cap a la Coma de l'Infern, i així poder atacar el pic del mateix nom, per la seva cara est. Del coll cap amunt al cim poso els grampons i assoleixo el punt culminant sense problemes. Des de dalt faig una foto mental de l'itinerari que hauré de seguir al baixar. Ara sí, desfaig el darrer tram a peu que he fet, i ja torno a treure les pells dels esquís per fer el descens W (Sensacional, ja el recomanàven en Broch i en Gregori a la seva guia) fins l'estanyet, passat l'Estany de Truites (2240m). El Circ de Carançà em deixa perplex, amb unes parets i unes canals molt agrestes que no semblen del Pirineu oriental... M'ha sorprès moltíssim.
A l'estany, el motor em torna a demanar clamència per a què reposti, i em cruspeixo l'entrepà i una taronja que em senta de primera. Tip com una Boa konstriktor amb un conill al coll, segueixo per la Coma de l'infern (la del nord) fins als Estanys de la Coma de l'infern, on veig que cauen dues canals molt esquiables i molt recomanables per esquiadors fanàtics dels forts pendents...

Pic de l'Infern amb les dues canals.
D'aquí pujo al coll 2700m (sense nom) de sota l'aresta NW de l'Infern, per esquiar altra cop cap als estanys de Comamitjana (2500m). D'aquí els estanys pujo cap a les Collades de les Comes de Malinfern per tornar a saltar la divisòria i dirigir-me fins al peu del Coll de la Coma de l'Orri (2498m).
Finalment esquio a plaer (sol com un mussol) per la Coma de l'Orri fins a la cota 1800m, on remato la jornada fent una bonica caminada pel costat del riu i escoltant els cants dels ocellets... Cal esmentar que cal anar molt vius a la cota 2000m aproximadament de la Coma, doncs cal flanquejar a la nostra dreta sense esquís, per anar a buscar els bigotis de neu que cauen del Puig de Pastuira, i així, evitar la cascada del Torrent, on és necessari un vestit de neoprè i una corda😁per poder baixar-hi.

La Coma de l'Orri des de la carretera que puja a Vallter.
Per acabar de lligar la ruta quan sóc al Pla de l'Hospital, truco un taxi que em retorna cap a l'estació d'esquí per a recuperar el cotxe.


Una bona volta, on he estat esquiant 10 hores, he fet canvi de pells set vegades i m'ha sortit un desnivell de +2500m/-2800m.

Ruta molt recomenable.


8 comentaris:

david campany ha dit...

volta ben trobada, però jo, que ja tinc uns anyets, m'hagués estalviat la baixada per la coma de l'orri i hagués tornat a Vallter pel coll de la marrana.
Una abraçada!

Roger ha dit...

Sí, era el més normal, però fa forces anys q hi vaig baixar i em feia gràcia. A més, el Coll de la Marrana estava mig peladot i em va fer mandra.
Volta molt xula.
Fins aviat David.

pass@muntanyes ha dit...

Marededéusinyó!!!! Aquests desnivells són prohibitius per als mortals!
Fins aviat, però sense aquests m+ ;-)
David

Roger ha dit...

Ritme jamaicà i anar fent...
Fins aviat q ja toca veure'ns.

Anònim ha dit...

clap clap clap .. quin crack..
Felcitats Roger, aquest esperit insaciable et porta a fer grans i interessants sortides. Ens hem vist poc aquest any, aviam si ho subsanem amb alguna bona pedalada aquest estiu.
ignasi

pep ha dit...

Rai, magnífica volta, bona experiència fer-la tot sol. Mos veiem!!

Roger ha dit...

Ei Ignasi, no em coincidit gens, no, però la qüestió és fer bullir l'olla, sigui per un caldo o per una crema...
Aquest finde treurem el caparrot a Andorra... Ens veurem? I sinó amb bici, o algun xiquiparc...
Fins aviat llépol

Roger ha dit...

I tant, te la seva gràcia anar sol, però si és amb la vostra cia no hi ha color...
Fins aviat mestre!!!