dissabte, 22 de juliol de 2017

Circular de roda fina per la Cerdagne


Paisatges d'estiu a la Baixa Cerdanya
Ens en anem a l'Alta Cerdanya (Cerdagne) per fer una bonica ruta circular amb les bicicletes de roda fina, la qual rematarem al cim de la Coma Morera, un petit tresor amagat al final de la Route Forestière d'Ossèja.

Com és habitual en nosaltres, no entenem activitat pirinenca sense un bon "ranxo" de benvinguda o de cloenda. En aquest cas ens hem entaulat per sopar al Restaurant Plat Rodó de Puigcerdà. Bon menú que ens serveix per agafar forces per l'endemà i per hidratar el cos amb suc de raïm a betzef (jeje). Sortim bruts i aferrant-nos pel mobiliari urbà i per on podem... Faroles, bancs, arbres,... qualsevol cosa ens serveix per mantenir-nos drets. Ens dirigim a dormir a les esplanades del costat de l'Hospital. Fa fresqueta i això vol dir que podrem descansar i dormir de primera a dins del falcó mil·lenari, el qual aviat assolirà els 500.000Km (esperem).

Arranquem a les 8.00h en direcció a Ur pel Pla de la Rigolissa, una carretereta ombrívola, sense cotxes i molt secundària (ideal). Fa força fresca i això serà important per poder acabar la jornada en condicions. A Ur, omplim les botelles arran d'orla i seguim per la D-618, ja per una bonica i tranquila pujada de carretera ample fins Angostrina, Targasona, (al costat del Coll de l'Èguet) Odelló i Font Romeu.
Comencem a tenir les cames calentes, el paisatge és collonut i la ruta promet. Estem gaudint de tot, menys de la mala educació d'alguns conductors francesos amb el cervell com un pinyol d'oliva...
Baixem cap a Bolquera i seguidament travessem la carretera de Montlluís just pel Coll de la Perxe, per anar cap a Sant Pere dels Forcats. Arribem a l'estació d'esquí i ens fotem "l'encigalada" del dia buscant una pista asfaltada que finalment esdevé de terra... Ens endinsem a dintre al bosc per una ruta hivernal de raquetes, però amb la bicicleta de carretera i per uns senderonets d'aquells que ens farien deleitar amb les rodes més grosses... Com que tenim la sang brava, no tenim problema per saltar pedres i esquivar pinyes de totes les mides possibles, aferrats al manillar com si de les banyes d'una cabra és tractés... Acabem sortint a Eina 1800, on finalment redrecem el rumb de les embarcacions quan trobem la D-33.
Arribem a Llo (bonic llogaret), mentre ens n'adonem que la majoria de bicicletes van en sentit contrari al nostre... Per què serà? Nosaltres estem disfrutant molt i espera't, que ara vindran els millors trams del dia...
Devallem cap a Sallagosa i pedalem fins al capdamunt del poblet d'Er, per on agafarem una pista forestal "asfaltada" (pota negra) que ens durà per fortes pendents, a estones, fins l'encreuament de la D89, la qual ens duria a l'antiga estació d'Er Puigmal si la seguíssim. Nosaltres baixarem des d'aquest encreuament cap a Santa Llocaia, i d'aquí ja ens arribarem a Ossèja on farem una parada i uns refrigeris de cafeïna. Fins al moment hem fet bastanta pujada, però la que ens ve ara serà el plat fort del dia, quan comencem a rodar cara amunt per les primeres paelles de la route forestière... Serà la cirereta del pastís de nata, que podria ser que en Davis m'esclafi a la cara com fan els pallassos...
Res d'això!!!
Comecem a tirar amunt, deixant la pista de Vallcebollera a la nostra esquerra i vorejant el càmping d'Ossèja. Les primeres rampes dibuixen un seguit de paelles que ens van obrint bones vistes cap als cims de Puymorens, Carlit,... Mel !!! L'asfalt és molt de batalla i cal anar vius esquivant els sots.

Ossèja amb totes les muntanyes al nord.
Són aquestes pujades les que fan que m'enganxi tant la bicicleta de carretera... formigonats, carreteres estretes entre boscos, solitud, rierols d'on agafar aigua ben fresca, descensos durs i ràpids,... Brutal la pujada a la Coma Morera!!!  Després de les primeres paelles, segueix una zona enmig del bosc on arribarem a l'encreuament de pistes (l'Artiga de Dalt) tot gaudint de l'ombra de les pinàcies. Nosaltres tirem per la ruta llarga per on encara ens quedaran 12 Km de bonica ascensió. El següent tram de 3 o 4 Km després l'encreuament, ens serveix per recuperar forces doncs planejarem, baixarem i farem pujades amb poc pendent. Passat aquest tram, altra cop es començarà a empinar la carretera quan deixem enrera el Bosc de l'Orri d'Andreu i fins que arribem al Coll de Pradelles, lloc en el qual hi ha un banc ideal per pujar-hi a festejar una nit estrellada d'estiu.

Coll de Pradelles, espectaculars vistes cap a la Molina.
Tres quilòmetres cara amunt ens queden, per assolir el capdamunt d'aquesta ascensió tant peculiar i tant llaminera, que ja hem culminat als 2208m. Impresionant!!! Quines vistes de la Molina, la Creueta, el Puigmal,... Bonic perquè sí!!! I cap al nord, moltes de les muntanyes que hem esquiat aquest hivern amb tots els insaciables. Molt bona feina xecs!!! Cares de felicitat.

Companyia i dia ideals per pedalar. Quatre núvols alts i mitgencs...
Un cop relaxats i ben descansats amb les vistes, comencem el descens, ara per la pista del refugi de la Jaça de Corones, la qual és també ben rústica si a l'asfalt ens referim... Són pistes no aptes per finolis i maniàtics, així com per ciclistes amb problemes de cervicals i amb poca tècnica de descens... La graveta pot jugar males passades sinó vas ben viu... Per tant, al lloro!!! perquè podem ballar una lenta fàcilment amb un tronc de pi o fer una revolcada amb quatre matolls punxents...

Un cop a baix a la plana, quatre pedalades i ens plantem a Puigcerdà ràpidament per completar la bonica volta a l'Alta Cerdagne.

Ha sigut una volta que recomano molt, on ens han sortit uns 100Km i uns 2500m de desnivell, en unes 6 h d'activitat (Ritme de tortuga escaldada).
Sortida feta amb el mestre David Campany, un autèntic amant i devorador de gelats.

NOTA IMPORTANT: Tingueu en compte, que les carreteretes de la pujada cap a Er i cap a Coma Morera, possiblement no tothom les consideraria aptes per la bicicleta de carretera...

A10